divendres, de setembre 22

Cuéntame



Salvador, la pel·lícula que reconstrueix els darrers anys de la vida de Puig Antich, arriba en ple debat sobre la recuperació de la memòria històrica. El director Manuel Huerga sembla conscient de l’oportunitat del moment i, com si Salvador fos un llarg capítol de la sèrie Cuéntame, apel·la directament als records i sentiments d’aquells que d’una manera o altre van ser víctimes de la repressió franquista. El gran mèrit de la pel·lícula està, doncs, en el seu esforç de reconstrucció d’espais i de situacions quotidianes, amanides amb ocasionals referències a fets històrics.

Més discutible és el retrat que es fa de Puig Antich, una hagiografia en tota regla que el presenta com el màrtir d’una causa que es dóna massa per sabuda. La pel·lícula no situa el context històric, no explora les causes ni les motivacions de Puig Antich ni tampoc es fixa massa en les conseqüències de la seva execució, i s’interessa més en la seva vessant humana i l’anècdota personal. A més, a mesura que avança el metratge la pel·lícula va tendint cap al melodrama, fins arribar a la llarga seqüència de l’execució, més pensada per provocar la llàgrima fàcil que per despertar consciències. Potser Huerga ha pensat que el nom de Puig Antich ja parla per si sol, sense tenir en compte els públics joves o estrangers que no coneguin la història catalana més recent.

Daniel Brülh, això si, convenç en el seu paper de Puig Antich i s’agraeix la seriositat i respecte amb que tant ell com la resta d’actors han encarat els personatges, i alguns, com Brülh, Ulloa o Watling, també el repte de parlar en català.

Technorati Tags:

1 comentari :

Txell ha dit...

No sé si vaig anar a veure una altre película o que simplement aquest tema a casa va tocar molt de prop i ho tingut sempre molt present.
En Salvador a part de ser l'anarquista executat al garrot, també era un noi jove i la peli està basada en això, en la lluita, en l'idealisme, en el coratge i en la ilusió de canviar moltes coses.
També fa incisos de la situació de XIle, de l'assessinat d'en Carrero Blanco, d'en Franco i inclús de moments tant sucosos per la premsa rosa com va ser el casament de la nietíssima amb un Borbó.
La relació d'en Puig Antich amb el funcionari de presons, és preciosa i intensa i l'amor fraternal amb les seves germanes és, potser si, una mica massa de la llagrimeta.
Tens raó Daniel Brülh, convenç!