Vaig tenir la sort de poder llegir Jan Aljalili mentre estava de vacances al Cairo, ara fa un parell d'anys. I encara que havien passat més de cinquanta anys des de que va ser escrit, els ambients i la gent que descriu Naguib Mahfuz a la seva novel·la encara eren molt vius i fàcilment reconeixibles. Per això, vaig decidir guardar-hi a dins la fotografia del cafè El Fishawy que il·lustra aquest post, però que molt bé podria il·lustrar les pàgines de la novel·la. Jan Aljalili apenes apareix avui a les necrològiques de l'escriptor egipci, tot i que és la novel·la que marca l'inici de la segona fase de la seva obra, en la que va abandonar el relat històric per fixar-se en la realitat social del seu país, i que va culminar amb El callejón de los milagros (adaptada al cinema però ambientada a Mèxic, amb una joveníssima Salma Hayek) i els tres volums que configuren la Trilogia del Cairo. Al costat d'aquests títols, potser Jan Aljalili sigui una obra menor, però sempre l'he recordat com un llibre commovedor, sensible i ple d'humanitat. És un d'aquells llibres que conservo amb especial simpatia i que sovint he anat recomanant a la gent. I això és el que avui he pensat que tornaria a fer.
Technorati Tags: llibres
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada