El final de la classe obrera

El director austríac Michael Glawogger fa, al documental Workingman's death, un dur i colpidor retrat de la realitat quotidiana de cinc col·lectius de treballadors manuals. El film ressegueix el rastre d'uns miners que excaven il·legalment una mina de carbó d'Ucrania, d'un grup de treballadors del sulfur a Indonèsia, d'un escorxador a l'aire lliure a Nigèria, d'una comunitat de pakistanesos dedicats al desvallestament de vaixells i de treballadors del sector de l'acer en una fàbrica a la Xina. Herois, Fantasmes, Lleons, Germans i Futur són els títols respectius d'aquests capítols, i en síntesi donen també una idea aproximada de l'aspecte o la idea que el director ha volgut resaltar d'aquests col·lectius l'ocupació dels quals té els dies comptats.

Tot i que del film es desprèn una certa crítica a la situació precària i infrahumana d'aquests treballadors, no és la voluntat de denúncia la principal intenció del director, sinó la de mostrar al món l'extraodinari esperit de supervivència de l'ésser humà. A través d'una magnífica fotografia que no estalvia detalls d'extrema cruesa, Glawogger mostra els obrers en la duresa de la seva feina, els rostres cansats, les mans brutes i els músculs tensats; però al mateix temps copsa la seva energia i empenta, i també la seva esperança i ganes de viure, en un retrat ple de dignitat que d'alguna manera remet al pioner del documentalisme Robert F. Flaherty.

La pel·lícula s'obre amb antigues imatges de l'era comunista exaltant la figura de l'obrer, i es clou amb un eloquent epíleg on es mostra com una antiga fàbrica siderúrgica a Alemania convertida en una mena de parc d'atraccions on es fan espectacles de llums i colors i on es reuneixen els joves a passar l'estona. Dels cinc episodis, destaca l'optimisme dels miners ucranians i la fantasmagòrica presència dels treballadors del sulfur que s'esmunyeixen, carregats de roques, entre grups de turistes als volcans d'Indonèsia. Però el capítol que més perdura en la retina és el de l'escorxador de Nigèria, potser per la contundència de les imatges d'esbodellaments de vaques i xais, però també pel nervi i la força del seu muntatge, al ritme d'una esplèndia banda sonora a càrrec de John Zorn

Technorati Tags: cinema; documental