Emilio Maillé signa una benintencionada però irregular adaptació de la famosa novel·la del colombià Jorge Franco Rosario Tijeras. El film explica una història de passions extremes amb el rerefons de les bandes que trafiquen amb drogues i els sicaris que imposen la seva peculiar justícia. La Rosario Tijeras del títol és una d’aquestes sicàries la vida de la qual està marcada per la violència, el sexe i el desig de venjança.
La pel·lícula arranca en el moment en què Rosario rep un tret i es debat entre la vida i la mort a l’hospital. A partir d’aquí un seguit de flashbacks intenten reconstruir la turmentada vida d’aquesta sicària seductora i perillosa a parts iguals. El guió, signat per l'argentí Marcelo Figueras, no se sap treure de sobre el pes del text literari original i no sempre resulta suficientment entenedor, però tot i això regala algunes bones seqüències, com la del dramàtic enterrament del sicari Johnefe.
La jove actriu colombiana Flora Martínez s’esforça per construir el paper de dona fatal, tasca complicada de la qual en línies generals es pot dir que se’n surt, malgrat que en alguns moments sembla que el paper li vagi una mica massa gran. El mateix es pot dir d’Unax Ugalde (que fa un treball notable per resultar creïble amb el seu accent de colombià) i de Manolo Cardona, que completen el dramàtic triangle amorós que centra bona part de l’argument. El film destaca també pel retrat violent i marginal que ofereix de la ciutat de Medellín, convertida en un personatge més de la història.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada