El director James McTeigue dóna la cara en una pel·lícula en la qual és ben visible la firma dels seus productors, els germans Andy i Larry Wachowski. Els creadors de la saga Matrix reprenen a V de Vendetta les obsessions que defineixen la seva famosa trilogia –la realitat alternativa, la manipulació de les masses, els herois messiànics, una certa mística new age–, i les exploten en un film la referència directa del qual és 1984.
Com a la novel·la de George Orwell (i derivats com Farhenheit 451 a Brazil o Gattaca), V de Vendetta presenta un estat totalitari d’extrema dreta en el qual el líder –un Gran Germà en tota regla– sotmeten a un control absolut de la població a través de la manipulació dels mitjans, l’ús de la propaganda i el terror. El poble reacciona amb un revolta ingènuament idealista (representada en una espectacular seqüència final de masses) instigada per un revolucionari subversiu que simbolitza, sota una màscara i malgrat un discutible discurs sobre l’ús de la violència, els ideals de justícia i llibertat.
V de Vendetta adapta fidelment l’aplaudida novel·la gràfica d’Alan Moore. Però més enllà del text original, el que destaca del film és la capacitat per copsar l’essència del moment històric en el qual està feta, amb referències directes als atemptats de Nova York, Madrid i Londres, a la intervenció nord-americana a l’Iraq, etc. La vocació de ser «filla del seu temps» se suma al gran desplegament visual i un sòlid repartiment principalment britànic que validen i engrandeixen la proposta fins a convertir-la en una referència instantània de la ciència-ficció política.
Technorati Tags: cinema
3 comentaris :
La adaptació es fidel al comic de Moore? No traeix l'esperit de l'obra original com va passar a "La liga de los..." o "From Hell"?
Prenc nota i m'aproparé al cinema.
Per cert, tremolant estic amb la inminent adaptació de "Watchmen".
Lo siento pero no coincido con tu opinión de que sigue fielmente el comic de Moore. Más diferente la trama imposible, por lo pronto el Big-ben y alrededores debiera reventar en el minuto 5 de película.
Se han cortado bastante a la hora de adaptar el argumento para que no sonara tan "anarquista".
Una lástima, porque era una gran obra y la película desluce un poco.
Saludillo.
Home, jo la veig bastant anarquista, no? encara que una mica inocentona... Lo que realment està bé de la peli és que capta molt bé el moment històric, però crec que es força fidel al còmic, al menys d'esperit. Clar que també he sentit que Alan Moore està que trina!
Publica un comentari a l'entrada