Quin retorn!

La nova pel·lícula de Pedro Almodóvar suposa el retorn a dues de les seves actrius més emblemàtiques, la internacional Penélope Cruz i, principalment, Carmen Maura, amb qui no treballava des de feia 18 anys. Però aquest Volver al·ludeix sobretot a un cert retorn als seus orígens, els de procedència –el film s’ambienta a la Manxa– i també els cinematogràfics. No en va, la presència de la Maura ja remet als primers títols del director i la trama cita, directament o indirecta, obres com ¿Qué hecho yo para merecer esto? o Tacones lejanos.

Si La mala educación era una història bàsicament masculina, amb reminiscències a La ley del deseo, a Volver Almodóvar recrea tot un microcosmos femení a mig camí de la intriga hitchockiana i el melodrama entre kitsch i cañí que defineix la seva filmografia. Tot això, amanit amb divertides aparicions de «fantasmes» que acosten la pel·lícula, sense ser-ho del tot, al gènere fantàstic.

El guió, el més rodó dels últims anys, fa del tot versemblant la rocambolesca història d’un matriarcat manxec i els seus secrets. La trama queda doblement dignificada per l’excel·lent treball de les actrius, entre les quals destaquen Cruz i Maura, amb bons contrapunts de Lola Dueñas, Blanca Portillo, la jove Yohana Cobo i, fins i tot, Chus Lampreave en la seva breu aparició.

No falten les excentricitats almodovarianes i la seva tendència a elevar el cutrerío espanyol a categoria d’art (amb divertides paròdies de reality shows i de les parles col·loquials, ja veurem si la Juani de Bigas Luna resulta tan autèntica). Però en general es percep un Almodovar allunyat de les afectacions dels seus darrers i força irregulars films (el valor de Todo sobre mi madre i Hable con ella, per exemple, és més que discutible). El director es mostra serè i còmode, i és amb aquesta seguretat com, en definitiva, es fa seva tant la pel·lícula com l'audiència.

Technorati Tags: cinema