A Thai Dragon, el director tailandès Prachya Pinkaew intenta repetir amb poc encert l'inesperat èxit internacional de l'espectacular Ong Bak i de passada consolidar la seva estrella, Tony Jaa, com el nou Bruce Lee del cinema. Aquesta jove figura del muay thay torna a fer una sonada demostració d'agilitat, flexibilitat i bona forma física a Thai Dragon, un autèntic tour de force en el que Jaa no para de pujar per les parets com si res, es doblega per la meitat, s'obre de cames, fa salts de cinc metres i reparteix patades i cops de puny a tort i a dret. Tot això, revestit amb una història de suposada complexitat que porta el protagonista des de la vila de Tailàndia on viu cuidant elefants fins als carrers de Sydney (Australia), on toparà amb una perillosa màfia tailandesa que trafica amb animals exòtics.
No s'entén perquè els responsables de Thai Dragon han volgut complicar tant la trama mafiosa si, a l'hora de la veritat, aquesta queda completament diluida entre les nombroses seqüències de lluita que són, en definitiva, el que espera el públic d'Ong Bak. A més, es desprèn una enfadosa voluntat de satisfer el públic occidental que acaba de descobrir a Tony Jaa, en una maniobra poc dissimulada de convertir Thai Dragon en la successora natural de la mítica Operación Dragon, a la que es refereix fins i tot des del títol. Però a les demostracions de muay thai s'hi han afegit elements més propis de les pel·lícules d'acció nordamericanes com ara motoristes, curses de barques, helicòpters i altra parafernàlia, cosa que acaba fent de Thai Dragon una innecessària còpia barata de Mission: Impossible o de Kill Bill més que d'un nou títol de referència en el gènere de les arts marcials.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada