dissabte, de febrer 4

Aquelles coses que ens humanitzen...



Una petita selecció de rareses, manies, punyetes vàries (les confesables en públic) en resposta a la petició d'en xeviamat:

-quan el boli bic perd el tap i el pitorru de dalt, l'abandono i en busco un altre, perquè si no està complet no escric a gust.

-no bec mai alcohol de cap classe ni cocacola, no m'agrada gens.

-no tinc carnet de conduir ni cap intenció de treure-me'l. I el meu company tampoc en té. Un altre dia us explicaré l'odissea d'anar a comprar a l'Ikea en autobús...

-sempre procuro combinar el color de les arrecades amb el de la roba, cosa que em fa perdre moooolt de temps.

-hi ha qui considera una raresa que vagi dos o tres o quatre cops per setmana al cinema, que vegi pelis tailandeses subtitulades a l'anglès o pelis hungareses amb un traductor simultani, o que em sotmeti a proves de resistència veient pel·lícules que duren deu hores. A mi no em sembla tan extrany...

El relleu del meme el deixo aquí sobre, perquè l'agafi qui vulgui, com si fos un bookcrossing.

3 comentaris :

Antoni des de Sant Pol ha dit...

"o pelis hungareses amb un traductor simultani" vol dir que vas al cine amb un paio al costat que et va traduint tot el que diuen a la pantalla?

Judith ha dit...

concretament, la que jo vaig veure consistia en uns auriculars que et posaves durant la peli i una traductora que intentava seguir el diàleg ella sola de l'hungarès a l'espanyol :)

Antoni des de Sant Pol ha dit...

Què sacrificada que és de vegades la feina de crítica de cinema ;)