Una petita selecció de rareses, manies, punyetes vàries (les confesables en públic) en resposta a la petició d'en xeviamat:
-quan el boli bic perd el tap i el pitorru de dalt, l'abandono i en busco un altre, perquè si no està complet no escric a gust.
-no bec mai alcohol de cap classe ni cocacola, no m'agrada gens.
-no tinc carnet de conduir ni cap intenció de treure-me'l. I el meu company tampoc en té. Un altre dia us explicaré l'odissea d'anar a comprar a l'Ikea en autobús...
-sempre procuro combinar el color de les arrecades amb el de la roba, cosa que em fa perdre moooolt de temps.
-hi ha qui considera una raresa que vagi dos o tres o quatre cops per setmana al cinema, que vegi pelis tailandeses subtitulades a l'anglès o pelis hungareses amb un traductor simultani, o que em sotmeti a proves de resistència veient pel·lícules que duren deu hores. A mi no em sembla tan extrany...
El relleu del meme el deixo aquí sobre, perquè l'agafi qui vulgui, com si fos un bookcrossing.
3 comentaris :
"o pelis hungareses amb un traductor simultani" vol dir que vas al cine amb un paio al costat que et va traduint tot el que diuen a la pantalla?
concretament, la que jo vaig veure consistia en uns auriculars que et posaves durant la peli i una traductora que intentava seguir el diàleg ella sola de l'hungarès a l'espanyol :)
Què sacrificada que és de vegades la feina de crítica de cinema ;)
Publica un comentari a l'entrada