No ens n'hem pogut estar. Aquest cap de setmana hem rebut massa estímuls japonesos com per resistir la temptació de reprendre el relat del tour pel Japó que vam iniciar en el blog veí batejat Nihon Monogatari...
Per una banda, ha estat culpa del concert de música japonesa a càrrec de la pianista Yoko Suzuki i la soprano Michiko Fukuzawa que vam gaudir el passat divendres al Foment Mataroní. Les dues concertistes, vestides amb bonics kimonos, ens van obsequiar amb un repertori de peces d'arrel tradicional dels segles XVII al XX, algunes d'elles musicades per compositors de cert renom -a Occident- com ara Toru Takemistu (el compositor habitual de Kurosawa) i Joe Hishiashi (el músic de les pelis de Kitano). Mica en mica, amb la delicadesa de les melodies i la continguda expressivitat de les dues intèrprets, es van anar fent seu el (reduït) públic. L'ovació final va servir perquè la Yoko i la Michiko arribessin a oferir fins a tres bisos.
I llavors dissabte, per acabar-ho d'adobar, se'ns acut anar a veure les Memòries d'una geisha, pel·lícula que, contra tot pronòstic, aconsegueix treure-li un bon partit a la fluixeta -però enganxosa, tot s'ha de dir- novel·la en la que s'inspira. A banda d'altres aspectes dels que parlarem properament, de la pel·lícula en fa especialment gràcia veure que el director, Rob Marshall, ha fet servir com a un dels escenaris de la pel·lícula l'espectacular col·lecció de portes (tori) del temple de Fushimi Inari situat a les afores de Kyoto, que vam visitar en el nostre viatge a Japó. Però al mateix temps ens adonem que encara no hem explicar l'experiència de recorrer els tres o quatre quilòmetres de camí cobert de toris de Fushimi.
I és per això que després d'un gabinet de crisi, hem decidit reprendre de nou el relat japonès en el punt en que l'haviem deixat, al bell mig de Kyoto, amb mil tresors i raconets encara per ser descoberts. I ja sabeu que esteu convidats a acompanyar-nos...
Technorati Tags: viatges, japó
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada