Sam Mendes ofereix a Jarhead la seva visió personal de la guerra en una pel·lícula que no renega de la influència dels grans títols contemporanis del gènere –amb cites directes o indirectes a Apocalipse Now, La chaqueta metàlica i El cazador. El director d’American Beauty es fixa en la seva tercera pel·lícula en un grup de marines franctiradors que, en plena guerra del Golf, esperen el moment d’entrar en combat. El film retrata els soldats en una situació de tensa espera, una decisió d’inesperats efectes dramàtics, ja que aconsegueix mostrar el procés d’alienació i deshumanització dels soldats així com el sentiment d’inutilitat de la guerra sense recórrer a sanguinàries escenes de batalles.
Mendes ha volgut reflectir des d’una òptica diferent l’infern de la guerra, el de les víctimes i la destrucció, que queda representat en la seqüència duríssima dels cossos de civils carbonitzats. Mendes, en complicitat amb el fotògraf Roger Deakins –habitual dels films dels germans Coen–, ha trobat també una espectacular i dantesca representació visual d’aquest infern bèl·lic, el de la pluja de petroli i els pous cremant-se.
Però el que més interessa al director és explicar l’infern personal dels soldats obligats a participar en una missió que no entenen i que veuen com la seva vida queda també definida i transformada per l’experiència. Jarhead arrenca amb una certa incorrecció política -posant en evidència certs abusos de l’exèrcit en les primeses escenes de l’entrenament-, i conté moments de gran intensitat dramàtica -el soldat implorant que el deixin disparar per donar sentit a la seva missió bèl·lica, per exemple- però deriva cap a un final prudent que, sense deixar de banda l’al·legat antibèl·lic, també porta implícita una certa justificació d’algunes actituds denunciables dels marines nord-americans.
Technorati Tags: cinema
3 comentaris :
La veritat és que a mi m'ha semblat una peli més. No m'ha aportat gairebé res i m'ha deixat indiferent. Tot passa d'una manera que no m'ha captivat ni motivat. Res nou vaja.
El treball de sam mendes m'encanta, però aquest peli si em diuen que és un altre director, m'ho crec tranquilament.
No ho sé. Decepcionant. I clar que es poden salvar coses, però no les suficients. Per mi, és clar.
No estic massa d'acord amb tu. Aquesta no és una pel·lícula que hagi de fer història, però si que trobo molt interessant el seu plantejament, el de mostrar soldats esperant enlloc de soldats en ple combats. A més, Mendes deixa clar que està agafant referents de pelis de guerra, no crec que vulgui fer una gran pel·lícula, només està fent una variació sobre un tema tractat abans.
Si, deu ser això. Però fer referents, doncs no sé. Últimament tothom fa "homenatges", variacions, etc. sobre coses ja fetes.
Per mi no és un valor afegit que posi els soldats mirant apocalipsis now, o que el troç de la instrucció sigui "semblant" a la Chaqueta metálica.
Ja et dic que té coses que están bé i que no és una típica peli de guerra (rollo black hawk down), però no la trobo una peli interessant.
Però ja està. Espero la seva quarta peli amb moltes ganes. A veure què ens ofereix.
Publica un comentari a l'entrada