A la seva nova pel·lícula Flores rotas, el director Jim Jarmush aprofita l’aureola d’actor independent de prestigi que ha adquirit Bill Murray arran de Lost in traslation. Murray es converteix ara en el centre absolut d’una pel·lícula feta a mida, una decisió que complau als fans de l’actor, però que decep als seguidors d’un director que va ser el gran gurú del cinema independent i que ara, des es troba en hores baixes. Així ho sembla indicar aquesta aposta tan comercial per posar de protagonista a un Bill Murray que es limita a perpetuar el seu paper a la pel·lícula de Sofia Coppola.
És cert que a Flores rotas s’hi pot reconèixer el toc personal de Jarmush, sobretot en la definició dels personatges secundaris, excèntrics i plens de manies: l’amic aficionat a les trames de misteri, la lolita, i la mèdium d’animals que interpreta Jessica Lange, la millor de les actrius del repartiment. Però, en canvi, s’hi troba a faltar aquell inusual talent del director per explicar les històries a partir dels temps morts.
A Flores rotas, el peculiar ritme cinematogràfic de l’autor de Noche en la tierra i Dead Man s’ha substituit per una col·lecció de plans de Bill Murray que aporten molt poca cosa a l’argument. I badant amb el seu estelar protagonista, Jarmush es deixa perdre les oportunitats de l’argument: un don Joan en decadència que emprèn la recerca d’un suposat fill desconegut, en un viatge que s’acaba convertint en un patètic balanç de la seva vida. Però aquesta profunditat només queda insinuada en un film que busca excessivament agradar al gran públic i que no justifica el premi del Jurat de l’últim Cannes.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada