dilluns, de novembre 14

Recepta



Ingredients:

1 director-autor amb un prestigi i popularitat en alça i trajectòria de qualitat inversament proporcional.

1 pel·lícula de referència dues dècades anterior

1 una ciutat nova (els seus indrets pseudointel·lectuals turístics i les seves botigues de superluxe)

1 classe social elevada

1 un repartiment britànic de prestigi

1 una estrella del cinema americà per garantir les dosis de glamour

1 disc (de vinil) d'àrees d'ópera variades

Pasos a seguir:

Agafeu el guió del film de referència de fa dues dècades, copieu literalment una de les seves dues subtrames (podeu modificar l'edat del protagonista) i descarteu totalment l'altra. Reduiu a la mínima expressió el retrat dels personatges secundaris i centreu-vos en mostrar el protagonista, que és més guapot. Substituiu actors de solvència contrastada per actors joves i més famosos, que atraurant més gent al cinema. Situeu-los al bell mig d'una ciutat europea (no oblideu fer ostentació i propaganda dels seus llocs d'interès turístic). Remulleu-los amb unes gotes de música, preferiblement ópera (el jazz, a Europa, no s'hi escau). Decoreu el plat amb la signatura ben visible d'un diretor-autor i serviu calent. L'èxit de públic està més que assegurat.

Technorati Tags:

6 comentaris :

cinto amat ha dit...

Molt bona la teva recepta!!
A mi el plat em va agradar. Els ingredients separats i un per un són ben poca cosa, i a les mans d'un altre cuiner podien haver resultat un nyap, però no a les mans de W. que sap jugar molt bé amb la complicitat dels seus incondicionals.

Judith Vives ha dit...

Cinto, reconec que la pel·lícula, en conjunt em va agradar, però em sap greu que tingui un referent tan clar, sembla que woody Allen ja no sap anar més enllà de l'autoreferència.

Anònim ha dit...

Hola,
He vist el teu blog o bitacora o el que sigui. M'ha semblat molt divertida la forma en què has fet la critica de la peli del sr. que es fa dir Woody Allen.
A mi m'atreu veura la peli. Algunes d'ell m'agraden més que d'altres però crec que pot ser divertida. A més hi ha qui diu que és una mica diferent a les darreres del mateix autor-director.
A més mágrada molt la seva protagonista ultimament.
Salutacions Miguel Strogoff

Judith Vives ha dit...

Hola! gràcies pel comentari i per la visita... Jo, la veritat, és que no veig que sigui una pel·lícula tan diferent de woody allen com diuen... el trobo força àgil, però massa estancat en idees ja vistes.

Anònim ha dit...

Good design!
[url=http://sfqzyvhu.com/imwv/nxmz.html]My homepage[/url] | [url=http://nekpzxxo.com/zxmf/ihqu.html]Cool site[/url]

Anònim ha dit...

Great work!
http://sfqzyvhu.com/imwv/nxmz.html | http://zqxuugzt.com/qjkn/ilpq.html