Amb la seva opera prima, Nueve reinas, el director Fabián Belinski va donar el tret de sortida del boom del cinema argentí i va contribuir a convertir Ricardo Darín en una gran estrella. Cinc anys més tard, l’actor es posa de nou a les seves ordres en un nou thriller titulat El aura. El seu argument, força proper a l’univers de David Mamet, gira al voltant d’un tímid i solitari taxidermista que pateix epilèpsia i que té fantasies sobre atracaments perfectes. Un dia, per un inesperat cop d’atzar, se li presenta l’oportunitat de portar a terme un atracament en un casino en el qual les coses no sortiran tal com estaven previstes.
El film se sustenta en un guió impecable signat per Bielinsky, tot i que la seva força sobre el paper es perd a l’hora de traslladar-lo en imatges, principalment per un error de ritme que fa ralentir el film i el fa, en alguns moments, massa lent i pesat. Però malgrat aquesta decisió parcialment fallida, el director sí que aconsegueix en moments puntuals crear una certa atmosfera mental i al·lucinada, gràcies sobretot a elements com la suggeridora presència dels boscos –metàfora d’un cert estat de la ment– i també l’efecte fantasmagòric que precedeix els atacs epilèptics del protagonista, que ell mateix defineix com "l'aura". Aquesta aura, que sembla protegir-lo de la mala sort que l’envolta, resulta ser l’element dramàtic que dóna la major versemblança a una pel·lícula irregular que té, en la mesurada interpretació de Ricardo Darín, un dels seus punts més positius.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada