La nova pel·lícula del director de Faust 5.0, Isidro Ortiz, ha passat per la secció oficial del Festival de Cinema de Sitges amb més pena que glòria. El film, titulat Somne, planteja una intriga el punt de partida de la qual és interessant, sobre un experiment científic que intenta transmetre al cervell informacions procedents d'un ordinador. Oficialment, l'experiment només s'ha portat a terme amb animals, però una jove neuròloga descobreix que en realitat s'ha experimentat amb persones humanes i les terribles conseqüències que aquest fet ha comportat.
El film, que comença com un thriller futurista de ritme trepidant, s'acaba perdent en els tramposos i absurds girs de guió que tenen la única finalitat d'arribar a un final sorpresa fora de tota lògica que pretén desconcertar i sorprendre l'espectador. A tot això se li ha d'afegir la nula definició psicològica dels personatges, els diàlegs tòpics i forçats i sobretot la ridícula interpretació de Goya Toledo (que en la projecció del film a Sitges va provocar més d'una i més de dues rialles entre el públic), Óscar Jaenada i Nancho Novo, molt lluny de fer creïbles els seus papers.
Resulta decebedora, així, la nova pel·lícula d'un director que va suscitar un cert interès gràcies a aquell ciber Faust que va dirigir al costat de la Fura del Baus. Tot l'impacte visual d'aquell film es perd a Somne, cinta erràtica i fallida que encaixa més en la definició del telefilm fet amb pocs recursos i menys temps que en el thriller de ciència ficció que pretén ser.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada