divendres, d’octubre 21

El germà petit



Agredolç és el gust de boca que deixa la nova pel·lícula de Kim Ji Woon, la quarta en la seva filmografia després de tres títols destacats dins el gènere de la comèdia negra, el thriller i el terror, The quiet family, The foul kings i A tale of two sisters. Sense abandonar la cosa negra, a la seva nova pel·lícula A bittersweet life proposa una violenta història de venjança que parteix d’una sèrie de petits malentesos i que deriva en una brutal espiral de sang i violència.

El protagonista, el guapot Lee Byeong-Heon, interpreta a l’elegant i introspectiu home de confiança d’un mafiós amb una missió aparentment senzilla: vigilar la nòvia del mafiós i actuar en cas d’infidelitat. Però aquest pinxo, un home dur que no ha estimat mai ningú, descobreix els seus propis sentiments en el pitjor moment possible i acaba cometen “un error”. Castigat durament per la seva debilitat –el peguen, l’apunyalen, li disparen trets, l’enterren viu, etc etc etc- el pinxo sembla renéixer de cada cop amb més força i amb una única idea al cap: la venjança.

Per temàtica (l’absurditat de la venjança), però també per l’elegància i l’esteticisme, pels decorats, per l’ús de la música (premiada a Sitges), per la poesia que paradòjicament es desprèn de la violència indiscriminada, pel ritme trepidant, per la cruesa d’algunes imatges i la bellesa d’altres i pel seu to d’irrealitat, A bittersweet life remet en totes i cadascuna de les seves escenes a la obra mestra absoluta, a Oldboy. I és precisament per tenir un referent tan directe que li resta personalitat, per aquesta condició de “germà petit” que imita al gran, el que impedeix que A bittersweet life, que és un film a tenir en molta consideració, sigui la gran pel·lícula coreana que podria haver arribat a ser.

Technorati Tags:

2 comentaris :

Caz ha dit...

Doncs a mi em va agradar molt!! Però és aquesta similitud amb OldBoy que fa què, com tu assenyales molt bé, et quedi el regust agredolç ;)

Però no es gens dolenta i personalment m'agrada molt més que l'anterior pelicula del mateix director, "A tale of two sisters"

Per cert, q tal per Sitges? Que et va semblar Sympathy for Lady Vengeance? (Que consti que a mi em va agradar, i molt)

Judith ha dit...

Hola caz! Si, a mi em va agradar, però li trobava massa la similitud amb oldboy. I si, estic d'acord en que és més rodona que Dos hermanas. Sobre Lady vengeance tinc pendent escriure, així com de la resta de pelis que vaig veure el festival i de les que encara no he parlat. M'ho prenc amb calma, espero que continuis passant per aquí...