L’anglès Peter Grenaway veu Europa com una dutxa on l'aigua només remulla als primers que hi han entrat. Per als segons de la cua, estretors i empentes; quan arriben els últims, l'aixeta no raja.
L’holandès Theo Van Gogh veu Europa com un concurs de la televisió amb uns concursants que reclamen una ajuda, però als que només se'ls ofereixen preguntes que no saben contestar.
L’hungarès Béla Tarr veu Europa com una ranglera d’obrers fent cua a les files de racionament.
El danès Christoffer Boe veu Europa com una paraula que costa de pronunciar perquè se’n desconeix el significat.
L’estoni Arvo Iho veu Europa com una companyia aèria en la que, si tens un bitllet a Luxemburg, et regalen un passatge a París; però si demanes un seient amb finestreta, t'obliguen a voltar omplint formularis i paperassa.
El finlandès Aki Kaurismaki veu Europa com un país on també hi ha pobles a dalt de les muntanyes, aillats, solitaris, oblidats.
El txec Asa Gedeon veu Europa com un grup de persones que intenten cantar a l’uníson un mateix himne, però tan allunyats uns dels altres que el resultat només pot ser desafinat i discordant.
La polonesa Malgorzata Szumowska veu Europa com un encreuament de camins presidit per un Sant Crist al que alguns resen, però la immensa majoria ignoren. Ni tan sols els que resaven s’immuten quan el Crist vell és subtituit per un Crist nou.
El grec Constantinos Giannaris veu Europa com un problema: el dels subsaharians, el dels marroquins, el dels xinesos, el dels que venen de l'Est...
El luxemburguès Andy Bausch veu Europa com una escola on les prostitutes aprenen idiomes per atendre la diversitat lingüística dels eurodiputats.
L’espanyol Miguel Hermoso veu Europa com una classe amb alumnes de cinc anys que tot just aprenen a senyalar en el mapa el país d’origen de la seva família.
Jo, després de veure Visions of Europe, veig una Europa despistada, confusa, decadent.
Technorati Tags: cinema
2 comentaris :
Una interesant visió d'Europa es la que donaba Haneke a "Código Desconocido" tot i que jo sens dubte em quedaría amb "La mirada de Ulises" de Angelopoulus, una de les poques películes que rescataría si es calés foc casa meva.
Si, si, Haneke en general fa un retrat d'Europa que té tela. Sobre el mateix tema, has vist Una película hablada, de l'Oliveira? És sensacional, quina lucidesa! I Béla Tarr, retratant l'Europa de l'est, és una maravella. Angelopoulos, sentint-ho molt, m'aburreix fins a la mort.
Publica un comentari a l'entrada