PreSitges

Ara que ja s'han posat a la venta les entrades pel Sitges 2005 volia aprofitar per recomanar-vos dues de pel·lícules que ja he vist, i que es projectaran al festival.

Blood Rain (en alguns llocs la trobareu titulada Blood Tears) és un més que notable thriller d'època amb el que el cinema sudcoreà confirma una vegada més el seu talent innat per refrescar els gèneres clàssics. De factura impecable i narracció tirant a clàssica, Blood Rain té com a punt de partida la investigació d'una sèrie d'assassinats que tenen lloc en una petita comunitat que viu del treball en un molí paperer. Els crims -brutals, abstenir-se públic sensible- tenen a veure amb la mort, anys enrera, d'un líder de la comunitat acusat injustament d'heretgia; per això inicialment al poble atribueixen les morts a l'aparició d'un esperit vengatiu. Res més lluny de la realitat, tal i com desvetllarà l'investigador d'aquest cas, interpretat per una gran estrella coreana de la comèdia, Cha Seung-won.

L'excusa de l'esperit, però, dóna molt de si per tenyir la pel·lícula d'una atmósfera fantàstica i suggerent, una mica en la línia del Nom de la rosa, per entendre'ns. Pel tipus d'investigació policial i per la forma com està explicada també remet a un altre megahit coreà, Memories of murder, però amb l'atractiu afegit de l'ambientació d'època, extraordinàriament cuidada (atenció als decorats i als vestuaris). Ben escrita, ben dirigida, ben interpretada i ben rodada, Blood rain és una pel·lícula èpica i molt emocionant, que t'enxampa al primer minut i ja no et deixa anar fins al darrer pla, amb un muntatge àgil i amb un argument complex que es permet trampejar en la justa mesura, però sense oblidar parlar, entre línies i sense afectacions, de la por com a mecanisme de domici del pobre i de la venjança com a manifestació d'aquest terror acumulat.

De Shutter no en puc parlar amb tant d'estusiasme tot i que confeso que és molt divertida, cosa que en una pel·lícula de terror voldria dir que fa passar força por. Potser la gran gràcia de Shutter és que permet comprovar com el cinema tailandès s'està posant les piles per arribar als nivells dels veïns asiàtics -sobretot els japonesos- amb el cinema de terror, en la seva vessant tecnològica i de fantasmes "xungos". Aquí el protagonista és un jove fotògraf i la seva nòvia que comencen a ser objecte de les aparicions i la presència d'un esperit vengatiu, el d'una noia poc agraciada que va ser objecte de les burles d'un grup de nois (una mica com l'argument de Calle Mayor, però en versió pel·lícula de fantasmes). El tema de la fotografia dóna molt de si perquè l'esperit s'apareix, com podeu imaginar, a les fotos, però també als negatius, al líquid de revelat, etc... Molts tòpics i molt de refregit, però amb alguna troballa visual i prou agilitat com per divertir espantar durant tot el metratge.

P.D.: El discret cohabitant d'aquest blog, Jess Wong, ha decidit treure el cap per l'Espai Isidor per recomanar-vos també Ashura, una altra de les pel·lícules que passen per Sitges i que sembla ideal per als amants del cinema japonès de fantasia. La cosa va de vampirs romàntics per un Tòquio que no té res a veure amb la cibermetròpolis tecnològica dels films de Shinya Tsukamoto, sinó més aviat d'estètica retro-fantàstica.

Technorati Tags: Sitges, Cinema