Terry Gilliam ha desplegat, en la seva penúltima pel·lícula, tot el seu imaginari visual per recrear el món dels contes compilats pels germans Wilhem i Jacob Grimm. Allunyada d’un biopic convencional, a El secreto de los Hermanos Grimm Gilliam ha imaginat una aventura fantàstica en la que els Grimm són presentats com uns xerraires que viuen "del cuento", fent-se passar per valents caballers que lluiten contra falses bruixes i esperits, amb l’objectiu d’obtenir recompenses econòmiques. Fins que la realitat acaba superant la ficció i els dos germans (interpretats per un notable Heath Ledger i un Matt Damon més ensopit) es veuen embolicats realment en una aventura que els enfrontarà a una poderosa bruixa que té el rostre de Monica Bellucci i que ve a representar la quintaessència del mal que inevitablement forma part dels contes infantils.
Aquest rocambolesc joc de falses realitats i múltiples ficcions és l’excusa que Gilliam fa servir per recrear en la mateixa història la trajectòria "real" dels dos autors alemans i, al mateix temps, posar en imatges alguns dels seus contes més populars: Blancaneus i els set nans, Hansel i Gretel, la Caputxeta Vermella, etc. I vistos a través de l'òptica del director de Brazil, aquests contes renoven el seu encant.
En aquest aspecte, el realitzador es manté fidel a l’estil visual barroc i al·lucinat, l’humor surreal i la lletjor deliverada que ha estat marca de la casa des de els temps de Jabberwocky i els films dels Monty Python. Però tot i aquesta coherència formal i temàtica, a El secreto de los Hermanos Grimm és percep un Terry Gilliam cansat i estancat en idees poc innovadores que sumeixen la pel·lícula en un lamentable tedi del que la pel·lícula només fuig en alguns moments tant puntuals i efímers que no aconsegueixen elevar l’interès general del film.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada