Després de passar 40 hores al Festival de San Sebastián (amb una distribució aproximada de 12 hores en sales de cinema, 3 hores a Casa Gandarias menjant mítiques brotxetes de gambes i la resta repartides entre dormir, passejar per la Concha i badar davant Willem Dafoe), he fet algunes constatacions:
-el cine europeu (el que s'ha projectat) està en plena crisi d'idees
-els grans autors (Ferrara, Kim Ki Duk, Winterbottom, a tall d’exemple) atravessen un procés d’autorevisió que tendeix perillosament a l’acomodament
-la programació del festival és molt conservadora i molt poc arriscada
-Willen Dafoe està molt blanquet
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada