M'he passat mig juliol, mig agost i mig setembre fent viatges en el temps. No en un delorian, no. Ni amb cap invent propi que em faci rica i famosa, ja m'agradaria... Ha estat gràcies a la imaginació dels altres i de la cortesia d'un amic, en Claudio, ànima de Mundo Imaginario, editor dels llibres Andrómeda de ciència ficció i promotor d'un concurs literari de ficció especulativa que ha batejat com a Premi Andrómeda i que només en la seva primera edició ha tingut una resposta espectacular: 106 contes que li han arribat de no se quants països del món, tots (o la majoria) sobre modificacions temporals i viatges al temps. I aquí una servidora ha format part del jurat i se'ls ha llegit tots de "cab a rab". I he constatat un parell de coses:
-que la imaginació de la penya no té límits
-que si mai escric un conte de viatges en el temps, no parlarà ni de Hitler ni de Einstein, que ja estan una mica suats
Per cert, que el conte guanyador, titulat Dudas de hielo, explica l'aventura d'un comercial del futur que viatge fins al 1911 fins a l'expedició del capità Amundsen per aconseguir fer-li una fotografia de promoció d'un vestit tèrmic que aguanta temperatures molt baixes. Però per un error de càlcul acaba petant a l'expedició del capità Scott i, és clar, l'home es troba en un greu dilema: si els ajuda amb el vestit tèrmic del futur, canviarà el curs de la història; i si no els ajuda, morirà... És un conte emocionant i amè, un bestseller en potència. Si voleu saber com acaba, aviat es publicarà, juntament amb els finalistes i les mencions especials, a la col·lecció dels Llibres Andrómeda que l'amic Claudio tira endavant desinteressadament, amb molta il·lusió i amb un esforç titànic. No creieu que el faria feliç si l'ajudem a exhaurir existències?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada