Es veu que faig tard. Venia jo tan disposada a esbombar als quatre vents la meva descoberta única i exclussiva del fabulós disc d'en Jack Johnson quan, buscant informació sobre la seva vida i miracles, descobreixo que In between dreams és ni més ni menys que el seu tercer àlbum, amb el que ha passat de ser un cantautor poc conegut a un petit fenòmen que l'ha portat, entre d'altres coses, a vendre dos milions de còpies pel món mundial. Alguns ja en van parlar al mes de maig però llavors es veu que no li devia fer massa cas, i ara em queda el dubtós mèrit de ser la única persona del planeta que a finals d'agost del 2005 encara no havia sentit ha parlar d'aquest ex campió hawaià de surf reciclat en cantautor folc. No passa res... En Jack, amb el seu bronzo envejable, la seva guitarreta i una col·lecció de cançons agradablement nostàlgiques ens fa oblidar la trista tornada a la feina i altres misèries quotidianes i ens permet un breu però fantàstic retorn a la pau espiritual de les vacances, a aquella mena de felicitat despreocupada que només es pot sentir un dia de sol, estirat a l'ombra d'una palmera.
2 comentaris :
Ei, si et serveix de consol jo encara no n'havia sentit a parlar. M'apunto la referència.
Tard no és per descobrir-lo. Segur que aviat torna a tocar per aquí... Jo personalment sóc un especialista en descobrir tard a grups quan ja s'han separat o ja no actuen més per aquí :P
Publica un comentari a l'entrada