Una de les coses que menys se sap de Patrick-Süskind-l'autor-del-Perfum (i de La història del senyor Sommer, un llibre molt maco i molt recomanable) és que a banda de bestsellers alemanys també ha escrit guions cinematogràfics. Al Festival de Sitges de ja fa una pila d'anys van projectar, amb més pena que glòria, una pel·lícula titulada Rossini que tenia com a màxima atracció precisament el fet que el guió vingués signat per l'autor d'El Perfum. En aquells moments -i molt abans fins i tot- ja es parlava d'una adaptació al cinema d'aquesta novel·la i aquest va ser, en part, el punt de partida que va fer servir Süskind a l'hora d'escriure el guió del film, que va dirigir Helmut Dietl. Rossini (res a veure amb el compositor) era el nom del restaurant on tenia lloc l'acció del film, una mena de comèdia d'embolics que pretenia retratar les ambicions, les manies i els pecats d'una colla de gent, entre ells un escriptor de gran èxit vingut a menys i el director de cinema que pretén adaptar la seva novel·la més exitosa. No costava massa veure-hi en tot això al propi Süskind i el gran carnaval muntat al voltant de la possible adaptació d'El perfum.
El cas és que han passat els anys i ara sembla que això de la famosa adaptació va en sèrio, i a sobre ho podem anar a comprovar amb els nostres propis ulls, perquè la roden a Barcelona... deu ser que Can Fanga s'assembla més al París brut i empudegat del segle XVIII que el propi París d'avui en dia (!!!). La idea ha sigut de Tom Tykwer, el director de Corre, Lola, corre i d'altres perletes menys sonades com Winter Sleepers o La princesa y el guerrero. Però els que hagueu llegit el llibre segurament us estareu fent ara una altra pregunta: hi haurà bacanal final? Doncs si, i la seqüència comptarà amb l'impagable col·laboració dels masters de la bacanal-artístico-catalana, a saber, La fura dels baus.
3 comentaris :
---deu ser que Can Fanga s'assembla més al París brut i empudegat del segle XVIII ---
jeje, segurament si un nadó neixés i visqués en un racó de la Plaça Reial també desenvoluparia les capacitats del prota d´El Perfum , de fet no cal més que passejar-se per allà un dissabte nit i sembla que que, al tornar a casa, el teu sentit de l´olfacte s´així desenvolupat espectacularment.
Noesmivida m'ha robat el comentari, també anava a dir que alguns racons del carrer Ferran (o dels carrers que hi van a petar, millor dit) tenen un «perfum peculiar».
A veure què en fan, de la novel·la de Süskind.
llàstima que no es puguin aprofitar a la pel·lícula les "aromes" reals del carrer i crear un nou efecte olfàctic... em farà gràcia veure Jean Baptiste Grenouille passejant pel carrer Ferran!
Publica un comentari a l'entrada