És culpa d'Ozu, de Kitano i de Hideo Nakata i els seus fantasmes "xungus". I de Takashi Miike, i de Shinji Aoyama i dels Kurosawa, Akira i Kiyoshi, que no són parents. I de Kenzaburo Oe, per l'amor de Déu, que és el millor escriptor del món! I de Kawabata, i de Kobo Abe, i de Murakami també. Fins i tot dels Pizzicato 5, d'aquell video dels Pet Shop Boys, d'Humor Amarillo i de la Heidi i en Marco. I està clar que és culpa de Tadanobu Asano, i fins i tot de Sayonara, una peli de la que fins i tot el propi Marlon Brando s'avergonyia, de tant kitsch que era. I per culpa de tot això, jo aquest estiu me'n vaig al Japó. Ja només falten 24 dies...
5 comentaris :
Tinc un amic que està aprenent japonès, crec que fa tercer. Diu que hi vol anar l'any que ve. Ja li explicaràs...
i tant! ja em diràs qui és. Aprofitarem per demanar-li quatre paraules que ens ajudin a entendre'ns amb els japonesos...
A Japó??. Això no es lluny, aixó està a l´altre punta del món!.
Sempre podrás utilitzar el famós "sayonara" quan la cosa pinti malament a algún lloc. ;-)
Burdon
Al Japó, això.
Burdon altre vegada.
Pues si Burdon, es un poco mas lejos que Calella i Lloret...
Publica un comentari a l'entrada