L’acaparadora presència d’últim episodi de la saga de La guerra de las galaxias ha sumit la cartellera en una mena de desert en la que cal rebuscar força per trobar algun títol atractiu pels cinèfils. El fenomen diguem-ne "post Lucas" és força curiós i es caracteritza principalment pel fet que, de totes les pel·lícules estrenades després de La venganza de los Sith, ni una de sola prové d’un gran estudi de Hollywood i la resta intenten sobreviure com poden enmig un paisatge desolador.
Quan hi ha un blockbuster en cartell es produeix un moment d’autèntic "pànic" pels distribuïdors. S’entén, perquè ningú amb un mínim sentit de supervivència empresarial gosaria estrenar una pel·lícula que competeixi amb la saga de les galàxies. La trista realitat demostra que són els productes amb menys sortida els únics que tenen el valor de sortir a la llum en aquesta situació. Així, entre les estrenes de la setmana del 27 de maig (just després de l’estrena de La venganza de los Sith) hi ha hagut produccions espanyoles, argentines, cubanes, una sueca-danesa i fins i tot una tailandesa. Aquesta ha estat probablement la seva única oportunitat d’estrenar-se, en una sala mig buida i mentre al costat no queden entrades per veure Star Wars.
Aquesta situació, però, també pot tenir una lectura positiva. I és que ens dóna arguments per rebatre a aquells que no van al cinema sota l’excusa que totes les pel·lícules són americanes, i que ara tenen l’oportunitat d’esmenar el seu error. Si cap d’aquestes estrenes, que són força discretes i menors, els acaben de convèncer, sempre poden optar per recuperar algun títol encara en cartell, com l’excel·lent documental de Mercedes Álvarez El cielo gira o la japonesa Nadie sabe, de les que ara ja es pot afirmar rotundament que són dues de les millors pel·lícules del 2005.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada