El fonamentalisme amb ulls de dona

El silencio del agua parla de les conseqüències, gairebé mig segle després, de la divisió del Paquistan de l’Índia i el sagnant conflicte que va tornar enfrontar musulmans i sikhs a partir del 1979, quan després del cop d’estat del general Zia aquest país es va introduir en la via de la islamització.

La primera part de la pel·lícula mostra la vida d’una petita comunitat musulmana de la zona del Pendjab a partir de la història d’una dona vídua, Aïcha, i del seu fill, el despreocupat Salim. Els treballs quotidians, les celebracions familiars i fins i tot les relacions sentimentals es mostren en una sèrie d’escenes de caire costumista. Aquesta atmosfera alegre i optimista es va enterbolint a mesura que la presència d’un grup de fonamentalistes islàmics va guanyant influència entre el poble.

Aïcha està marcada per un passat tràgic que es va desvetllant en petites dosis que mantenen elevat l’interès de la pel·lícula i que conviden a reflexionar sobre la forma com els conflictes històrics mal resolts reapareixen una i una altra vegada a la superfície i passen factura als més innocents. Aquesta dona, interpretada amb extraordinària energia i sensibilitat per l’actriu Kirron Kher (premiada pels seu paper a Locarno, entre d’altres certamens), es converteix en el principal testimoni i també en víctima de tot aquest procés de radicalització islàmica, que s’agreuja amb el retorn al Paquistan dels sikhs i que deriva en un nou i violent conflicte religiós. L’enfrontrament comportarà també una progressiva pèrdua de les llibertats de la societat civil i sobretot de les dones, que una vegada més es converteixen en les primeres perjudicades.

La mirada femenina té un pes específic en aquesta ópera prima de la directora Sabiha Sumar, un film que destaca tant per la forma lúcida i didàctica de narrar l’evolució política recent del Pakistan com per la decidida i contundent –més quan aquesta prové d’una dona- advertència contra el fonamentalisme que llença en els últims plans de la pel·lícula.