Realitat i ficció

Sean Penn. No sé si és per la seva pinta de macarra, per aquella mena de serrell indominable o potser per les pel·lícules que dirigeix. Potser és perquè va deixar Madonna amb un pam de nas, o perquè admira Bruce Springsteen amb aquella passió... Pel que sigui, però m’agrada. I va coincidir que vaig anar a veure La intérprete sense ser massa conscient que hi sortia Sean Penn, i em va fer gràcia, per què feia poc que hi havia estat pensant.

Havia estat recordant, concretament, la pel·lícula que va fer amb Tim Robbins i Susan Sarandon sobre la pena de mort. Recordava com m’havia impactat, com em va convèncer una mica més per estar-hi en contra, de quina manera aconseguia fer entendre que les coses no sempre són com semblen, ni les persones són el que aparenten. I pensava, en definitiva, com resulta de curiós formar-se una opinió pròpia d’un tema que sento tan llunyà.

I si havia estat pensant en aquesta pel·lícula de Sean Penn és perquè l’altre dia, la pena de mort –que és per a mi tan llunyana- va sortir del context cinematogràfic i de cop tenia a veure amb la meva vida i el meu entorn. A Mataró -que és la ciutat on visc i on treballo- va arribar un ex convicte del corredor de la mort. I em va impressionar. A mi i a tots els que el vam veure i que el vam sentir parlar.

La història de Mario Flores resultaria inversemblant en una pel·lícula si no fós perquè és una història real. A aquest mexicà el van condemnar als dinou anys per un crim que no havia comès. Va tenir la mala sort de perdre l’advocat que havia aconseguir pagar venent-se casa seva, i l’advocat que el va substituir era un aprenent que no va ser capaç de fer valdre els nombrossissims testitmonis que avalaven la seva coartada. El resultat: dinou llarguíssims anys al corredor de la mort d’una presó d’Illinois.

Mario Flores passava el seu temps llegint i pintant quadres, i gràcies a l'art va aconseguir travessar les reixes i ser una mica més lliure. I el seu desig de llibertat va arribar en certa manera a Mataró; i ara l’exconvicte del corredor de la mort, després d’haver aconseguit l’indult, ha tornat en persona a aquesta ciutat de províncies tan aliena a la pena de mort a donar les gràcies a l’associació d’artistes que va organitzar l'exposició dels seus quadrets i que va fer una mica més possible la seva llibertat.