L'agost de l'any 2000 vaig estar de vacances a Roma. L'atzar, que no pas les creences religioses, m'hi van portar coincidint en un any Jubileu i molta gent em va advertir que, per aquest motiu, la capital italiana estaria impossible. La veritat és que a llocs neuràlogics com el Coliseu o la Capella Sixtina la cosa era força asfixiant, però fora d'aquest indrets, no dubtaria a repetir l'experiència: va ser la única vegada en que he vist totes les esglésies i els museus sempre oberts i els transports públics funcionant de forma regular i puntual, cosa absolutament inèdita a Roma, com sabreu els que heu patit el caos de les ciutats italianes...
Recordo que vaig visitar el Vaticà un diumenge pel matí. No per motius religiosos, ja us dic, sinó per la mateixa curiositat que, suposo, ahir a la nit va moure també a moltes persones no creients a acostar-se a la plaça de Sant Pere. Aquell matí de diumenge de l'any 2000, Joan Pau II va celebrar una missa i va ser llavors quan em vaig adonar de la força mediàtica d'aquest Papa que s'acaba de morir. Al final de la celebració, quan el Papa es retirava, els fidels es van aixecar embogits i el van intentar seguir entre crits i nervis. Com una estrella de Hollywood, com una gran figura del rock. De Joan Pau II, com de qualsevol gran fenòmen mediàtic, també n'havien fet tota mena de productes de merchandising. Quan vaig aconseguir sortir de la Basílica de Sant Pere, empenyent els histèrics fans papals com vaig poder, me'n vaig anar a una de les paradetes de records i em vaig comprar una bola de vidre amb una figureta del Papa a dintre. La sacsejes i fa neu, i resulta un objecte tan extrany i sense sentit com per mi va resultar l'escena de deliri col·lectiu que havia presenciat minuts abans.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada