Billy Hollyday i Leonard Cohen ballen junts un vals tristíssim. Bessie Smith i Elliot Smith emparentants en una extranya i impossible relació. Josephine Baker li acluca l'ull a un Bob Dylan solitari. Aquestes són les cançons de l’amor desatès, i així les canta Madeleine Peyroux. Natural d’Athens, estat nordamericà de Georgia (home of the B’52s i els R.E.M.), franco-canadenca de cor, parisina d’esperit, un origen eclèctic per a una cantant a la que ja li poden penjar etiquetes, que cap li acaba d’escaure del tot. Estàndars contemporanis convertits en clàssics immediats, swing modernitzat preparat per fer saltar la llagrimeta, seducció i desamor, una veu negra per a un cos tan fràgil, tan jove i ja coronada reina del nou jazz amb una corona de dotze perles, les d’aquest disc imprescindible titulat Careless love.
1 comentari :
me ha gustado la descripción de Maeleine. Asistí al concierto que dió en el Palau de la Música el pasado año y realmente llega su voz al alma. Careless love es una de las canciones que más escucho. Suena mejor en los discos por eso, pero en directo, la banda aporta la magia del directo y del entusiasmo con el que viven la música esa gente. Saludos
Publica un comentari a l'entrada