El sagnant conflicte entre hutus i tutsies que l’any 94 va causar més d’un milió de morts a Ruanda arriba per primera vegada al cinema en una d’aquelles pel·lícules que es qualifiquen de «necessàries» precisament pel seu valor documental i de recuperació de la memòria històrica. Hotel Rwanda és, en aquest sentit, una pel·lícula absolutament obligatòria, que redescobreix un conflicte que, tot i ser força recent, semblava caigut en un lamentable oblit.
Terry George, productor d'En el nombre del padre i director d'En el nombre del hijo ha optat, en la seva segona pel·lícula, per explicar el conflicte ruandès des del punt de vista de Paul Rusesabagina, el gerent d’un hotel de luxe, d’origen hutu, que va refugiar al seu hotel milers de tutsies que semblaven condemnats a una mort segura.
La peripècia d’aquest home –interpretat amb gran intensitat per Don Cheadle– que aprofita el seu poder i contactes per ajudar els altres recorda en molts aspectes a Oskar Schindler, el nazi que va salvar milers de jueus i que Spielberg va convertir en l’heroi d’un dels seus films. Com a La llista de Schindler, Hotel Rwanda també exalta les virtuts humanitàries de Rusesabagina –que ha fet d’assessor per al film– i en dissimula els defectes i contradiccions.
Però al film se li perdona, perquè mostra amb corprenedora duresa i gran capacitat pedagògica uns fets inexplicables i intolerables, i ens recorda des del primer fins a l’últim minut de metratge que girar la cara als conflictes que aparentment no tenen res a veure amb les nostres vides també ens converteix en còmplices de la barbàrie.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada