dilluns, de març 7

Joguina de disseny caduc



Olivier Assayas no té sort. La majoria de les seves pel·lícules no s’arriben a estrenar a casa nostra i les que ho aconsegueixen, ho fan tard i malament. I si a més d’arribar amb dos anys de retard, són tan fallides com Demonlover, la que havia de ser la prometedora carrera de l’ex redactor en cap de Cahiers du Cinema (i que inclou títols tan interessants com Finaldes de agosto, principios de septiembre o Irma Vep) sembla quedar definitivament condemnada.

Demonlover té l’aparença, d’entrada, de thriller tecnològic i postmodern que pretén ser crític amb la societat actual, dominada pel capitalisme més exacerbat. Assayas es fixa, per això, en les maniobres i estratègies d’una sèrie d’alts executius d’una multinacional de múltiples i difuses branques que té, entre els seus principals interessos, el comerç amb la pornografia manga per internet. La protagonista principal és una freda executiva (Connie Nielsen) situada en el centre d’una complicada trama d’espionatge industrial –ambientada en un fotogènic Tòquio, molt al gust de la sensibilitat postmoderna- i que s’acaba convertint en la víctima del mateix negoci que ha ambicionat.

Durant els minuts inicials, Assayas aconsegueix oferir alguna pinzella interessant sobre els personatges, entesos com a peces d’una gran xarxa d’interessos que es mouen per l’ambició, la mentida i la sed d’un èxit al preu que sigui. Però el director està massa preocupat per la forma de la seva pel·lícula i aviat se n’oblida del fons. Les trillades solucions de fotografia pretesament experimental, la música electrònica ultramoderna i un ús desmesurat i autocomplaent dels nous formats (el manga, l’animació en 3D...) són alguns dels tics que acaben pesant excessivament en aquest film tan pretenciós com superficial, amb una trama que s’ennuega cada vegada més fins arribar a un punt sense retorn on tota la història perd interès, i que acaba amb una solució moralista d’urgència que només confirma allò que un sospita des dels primers plans del film: que Demonlover és poc més que una joguina de disseny caduc.

1 comentari :

Brooks Duwe ha dit...

Wishing you all the best!