diumenge, de març 6

Ben pagats



No és cap martiri, sino tot un plaer que sembla caigut en desús, deixar-se emocionar pels grans clàssics de la música popular espanyola i llatinoamericana. I més si, a sobre, els boleros sonen flamencs, els fandangos a swing i les sevillanes, a jazz. D'això, avui, només n'és capaç la Martirio. I encara que molts encara semblen no entendre-ho, ella continua encaparrada en acostar les coplas, els boleros, les sevillanes i el flamenc a un públic universal. Martirio està convençuda que això és possible i, ahir, també ens va convèncer a tots els que la vam aplaudir al recital que va fer al Foment.

En el seu "concert-xat" (erem tan pocs -lamentablement- que la cantant ens va donar permís per opinar i demanar temes sobre la marxa) Martirio va voler demostrar que la música popular d'aquí i d'allà es pot modernitzar, i que res té a envejar als estàndards americans del jazz. Ho va demostrar, primer, amb una versió jazzística de Torre de arena, i després, amb una celebradíssima versió de La bién pagà... en anglès! "Paid so well", anava cantant Martirio molt ben acompanyada per la guitarra de Raúl Rodríguez i el piano de Jesús Lavilla.

Només eren tres però van ompliar la sala i els nostres cors amb les maravelloses versions que van fer temes de Maria Liber, Chavela Vargas, Compay Segundo, Carlos Cano, Gardel... cançons d'amor i desamor que regiren l'estómag i fan saltar la llagrimeta. Martirio, però, també ens va arrancar mil somriures amb la seva gràcia desenfadada i cançons com Las mil calorías (una sevillana sobre una dieta per aprimar-se) o la que va dedicar a la seva exsogra, i en la que explica com s'ha buscat un nòvio a l'Inserso.

Una sonora protesta del poc més d'un centenar de persones que vam (mig)omplir el Foment Mataroní va aconseguir que Martirio, que ja havia fet dos bisos, tornés per tercera vegada a l'escenari i atengués a la demanda d'una fidel seguidora que li demanava tot un clàssic: la Sevillana de los Bloques, aquell maravellós himne de la "maruja" espanyola -arreglà pero informal-, tota una lliçó de com han de ser les coples modernes.