Els de la meva generació no som fills de la MTV. Som fills dels 40 Principales. I avui som una mica més orfes, sense aquell personatge despentinat i de veu ronca que sempre sabia els discos que serien tres, dos o u. "Tu y yo lo sabíamos", va repetir Joaquín Luqui durant tota la meva adolescència. I el que sabiem Luqui i jo i tots nosaltres és que la música ens feia sentir bé, que a les cançons s'hi troben les solucions a tots els problemes. Ara ja no segueixo los 40 però tot i això la seva mort l'he sentit propera, perquè Luqui, que s'estimava la música, també em va fer estimar la música a mi, i el que és més important: em va descobrir els Beatles... Avui recordo en Paul McCartney proclamant-se, amb un castellà nefast, "el mejor amigo de Joaquín Luqui"; i penso en José Antonio Abellán, en Juanma Ortega, en Fernandisco, en totes les veus que ens van acompanyar durant els anys vuitanta i part dels noranta i m'imagino que avui també deuen sentir-se una mica orfes...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada