(Tot pensant en TagoMago)
En un moment de School of Rock el protagonista, un rocker de pacotilla que per motius que no venen al cas acaba fent de professor en una selecta escola de primària, intenta explicar als seus alumnes la autèntica essència del rock: "L’Home ho controla tot, L’Home està a tot arreu. Està a la Casablanca! L’Home fa malbé l’ozó, L’Home está cremant l’Amazones i segrestant els dofins per posar-los en una piscina amb clor. Abans hi havia una manera de cagar-se en L’Home: es deia rock’n’roll. Però L’Home també se’l va carregar amb aquest invent de la MTV".
Sobre el rock com a revulsiu i com a mitjà per a la protesta és del que parla Richard Linklater a School of Rock. Linklater és el responsable de dos títols de culte pseudointel·lectual com Antes del amanecer (y la seva seqüel·la, Antes del atardecer) i aquell experiment filosòfico-animat titulat Waking Life. Per això no deixa de sorprendre, entre la seva selecta filmografia, aquesta comèdia familiar plena d'acudits fàcils, nens repel·lents i un humorista histriònic, Jack Black, mirant de convèncer a tota la canalla per formar una impossible banda de rock.
Que ningú es porti a enganys. School of rock és una comèdia bastant plana, absolutament absurda i molt desvergonyida. Però miraculosament, funciona. Primer per la interpretació de Jack Black, tot gesticulació i histrionisme, i malgrat tot, en un inexplicable i divertidíssim estat de gràcia. I sobretot per la capacitat que té de parlar de forma senzilla i honesta de la força del rock’n’roll: el rock per plantar-li cara a L’Home, a les injustícies, a tot allò que no ens agrada, a allò que ens molesta i ens fa enfadar, a tot allò que no sabem com podem cambiar.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada