Caminar sobre las aguas és una pel·lícula que parla sobre la intol·lerància, la violència que se’n deriva i com, si no se li posa fre, pot anar-se transmetent l’oci de generació en generació. El film té com a protagonista Eyal, un agent del mosad israelià i dos germans alemans, Pia i Axel, néts d’un exoficial nazi. La complicada trama de relacions i d’espionatge que s’estableix entre aquests tres personatges és només una excusa que el director americà afincat a Israel Eytan Fox fa servir per posar sobre la taula les diferents formes del conflicte, el racisme i la intol·lerància.
Caminar sobre les aguas comença mostrant el conflicte entre palestins i israelins, després salta a reflexionar sobre l’odi dels jueus contra els alemanys i acaba parlant, fins i tot, de la violència dels skinheads contra els homosexuals. Partint de tòpics, Eytan Fox aconsegueix reflectir els matissos i les ambigüetats d’aquests personatges marcats per l’odi irracional i mostra, també, com en molts casos aquest odi es deu, únicament, a la ignorància.
La pel·lícula compta amb un guió en ocasions rocambolesc, que fa mil voltes per fer que totes les històries lliguin amb un atzar excessivament forçat. Però Caminar sobre las aguas també és un film honest, ple de bones intencions i un important missatge conciliador en els temps que corren.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada