Aquest post no tracta sobre la crisi del cinema espanyol, ni sobre la marxa d'Almodóvar de l'Acadèmia de Cinema, ni sobre el discurs de punyent lucidesa de Fernando Fernán Gómez al Festival de Berlín. L'onomatopeya es refereix al col·lectiu d'autoanomenats Catalans Crítics, anònim i mutant, que des de fa setze anys perd el seu temps fent -pseudoclandestinament- una llista de les pitjors produccions del cinema espanyol. El premi que atorguen, pocs dies després dels Goyas, es diu YoGa, és clar.
Aquest any els catacrics no han estat parcials: han repartit llufes tant a Almodóvar com a Amenàbar. Així tenim el "YoGa Lost in la Mancha" a la millor actriu (!) per Gael Garcia Bernal a La mala educación i el "YoGa Soplagaitas" a la banda sonora de Mar adentro. La pitjor pel·lícula, però, no és cap d'aquestes sinó la comèdia Di que sí, que s'ha emportat el "YoGa Pues va a ser que no". La Caballé,Santiago Segura i el doblatge castellà d'El fantasma de la ópera també consten entre els... premiats? Ah, també hi ha mencions pels pitjors productes internacionals. Teniu els YoGas al complet aquí.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada