Avui, a les notícies sobre la mort d'Agustín González -un dels eterns secundaris del cinema espanyol i el que millor feia de rondinaire- tothom recordava les seves interpretacions a Las bicicletas son para el verano, Volver a empezar o Belle Epoque. Jo em quedo amb el seu paper de necròfil a aquella raresa a reivindicar titulada Siete mil días juntos que va dirigir, fent gala del seu antològic humor negre, Fernando Fernán Gómez.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada