La ciutat italiana de Siena, a banda de la seva catedral, els seus Sants diversos i el Guidoriccio da Fogliano de Simone Martini, és coneguda per la carrera del Palio. Aquesta singular cursa de cavalls a l’antiga usança que se celebra des de temps immemorials (oficialment, des del 1695, però la cosa neix molt abans) enfronta tots els barris -contrades- de la ciutat representats, entre d’altres símbols com l’escut i la bandera, pel cavall que prèviament, quatre dies abans de la cursa, els ha tocat per sorteig. Durant tot l’any –el Palio se celebra el 2 de juliol- el capità de cada contrada s’ha dedicat a seguir les principals curses de cavalls del país per conèixer quins són els millors animals i, sobretot, per a fer contactes amb els capitans dels barris rivals i també dels aliats. Per participar al Palio calen aquests contactes i també –sobretot- diners a canvi de "favors". Aquest és el fosc rerafons d’una cursa que, no en va, es considera un retrat de les maniobres polítiques de la Siena medieval i renaixentista.
El Palio, simbòlicament, té molt a veure amb l’estratègia política però, alhora, és un aconteixement tan arrelat a la història de la ciutat que ha acabat per definir i condicionar la vida dels seus habitants. La victòria està a només 75 segons de distància, però d'aquesta victòria en depèn l'orgull de tota una contrada i per aquest objectiu la gent del barri es mobilitza durant pràcticament tot l'any (si heu estat a Siena potser heu enxampat els abanderats practicant les seves coreografies pels carrers). La visceral implicació del sienesos en el Palio queda recollida a l’excel·lent filmThe last victory, dirigit per l’holandès John Appel, i que després d’haver passat per festivals de cinema com el de Rotterdam o el de Valladolid, ahir es va poder veure al Canal 33 en el marc de la nit temàtica que dedica, els divendres per la nit, als documentals.
El film, rodat al 2002, segueix durant tot un any els veïns del petit barri de la Civetta (Òliva, en italià) i com aquests viuen els preparatius i rituals d’una cursa que han guanyat en 35 ocasions, la darrera l’any 1979. Appel ha trobat testimonis tan valuosos com el d’Egidio, un entranyable avi de 92 anys per a qui la victòria al Palio sembla haver-se convertit en una qüestió d'honor; el de la dona que mostra la única fotografia que conserva del seu fill mort, on apareix vestit d'abanderat amb els colors de la contrada; o el del jove mosso de quadra, en Paolo ("la sensació de guanyar el Palio només és comparable a l'orgasme"). Amb una mirada inusualment sensible, i més tractant-se d’un documental tan clàssic com aquest, el realitzador aconsegueix retratar, amb l'excusa del Palio, un garbuix de sentiments humans i transmetre el sacrifici, l’orgull, els nervis, la il·lusió, l’esperança, l'alegria de la victòria i també el silenci per l'amarga derrota.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada