El gran retaule sobre la (falsa) moral nord-americana que Mike Nichols ha anat construint, amb una mirada crítica i finíssima ironia al llarg de la seva trajectòria, es completa ara amb Cegados por el deseo, un retrat tragicòmic sobre les relacions sentimentals en el tombant de segle. El film es basa en una obra teatral de Patrick Marber que narra els encontres i desencontres de quatre personatges –dos homes i dues dones– les històries sentimentals dels quals estan inevitablement entrellaçades.
La mirada masculina és la que domina en aquesta història de gelos sexuals, desig, egoisme i confusió de sentiments, que també mostra aquella innata capacitat que l’ésser humà té per ferir i utilitzar els altres, sobretot quan hi intervenen els assumptes del cor. A la cinta no falten els tocs d’humor ni els apunts a les formes de relació humana contemporànies –internet, per exemple–, però en general un to agredolç plana per un relat que sembla cloure’s amb aquella màxima que assegura que en l’amor, com en la guerra, tot s’hi val.
Nichols, amb una envejable energia tot i sobrepassar la setantena, filma amb una inusual agilitat –amb molts canvis d’escenari i alguns salts temporals– que allibera el film de l’encotillament teatral però en conserva, en canvi, l’enorme riquesa dels diàlegs. Merescuts són també els Globus d’Or a Clive Owen i Natalie Portman, encara que Jude Law i Julia Roberts també eren dignes d’aconseguir-los en un film on costa distingir actors principals de secundaris. Tot i això, destaca especialment la Portman, aquella nena actriu que en aquest film fa el pas definitiu a la maduresa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada