A la simpàtica i somrient J.K.Rowling li ha sortit un miserable competidor: Lemony Snicket, atribulat escriptor de dubtosa procedència que explica desgraciades històries sobre tres infants no menys desafortunats. La història d’aquesta criatures –els Baudelaire, tres orfes perseguits per la misèria- ja comença amb el peu esquerra i continua anant malament fins a extrems insospitats quan el seu fals oncle, el Comte Olaf, es vol apropiar de la seva herència. Els Baudelaire -la inventora més famosa de 14 anys, un lector voraç i un bebé rosegador que parla un curiós idioma onomatopeïc- van passant de mans d'un tutor a un altre, i a cada casa la història es torna més i més lamentable. Tant malament els va la cosa als Baudelaire que s'han hagut de veure comparats amb el nen-mag-Harry-Potter, al que segueixen de molt a la vora -pobrets!- després d'haver venut més de 50 milions d'exemplars de les seves patètiques aventures. Inexplicable.
El seguit de desgràcies catastròfiques de Lemony Snicket no s’acaba aquí, sinó que continua a les pantalles de cinema, amb la desventurada projecció d’una pel·lícula que més que una adaptació cinematogràfica, és un bellíssim àlbum il·lustrat per a menuts i no tan menuts, amb un original i tenebrós món visual proper al de Tim Burton, però amb personalitat pròpia, on sona la música sempre inspirada de Thomas Newman i on els personatges porten un vestuari absolutament barroc i negre com la més profunda de les penes. Aquest és un món concebut en dues dimensions enlloc de tres, amb escenografies impossibles i demencials i una de les seqüències de crèdits més fabuloses vistes darrerament en format cinema i llibre il·lustrat.
També és, en aparença, desatinat el repartiment que encapçala Jim Carrey (amb aspecte de Jack Skelington) i que es completa amb Timothy Spall, Meryl Streep, la sempre extravagant Catherine O’Hara fent gala del seu olfacte per a rareses de luxe (pel·lícula on surt, pel·lícula que S’HA de veure) i un discretíssim Jude Law que posa veu –que no rostre- a l’afligit Lemony Snicket. El director Brad Silberling sortirà tocat per la mala estrella que acompanya les aventures de Lemony Snicket, d’això en podem estar segurs, però en la que probablement serà la seva darrera voluntat cinematogràfica ha signat una fábula perversament divertida i catastròficament enginyosa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada