Les falses aparences, els judicis superficials, les motivacions interessades. Defectes intrínsecs de l’ésser humà que la guionista i directora Agnés Jaoui retrata, amb colpidora naturalitat, a la seva segona pel·lícula, Como una imagen.
El film té com a protagonista a una jove poc agraciada físicament que vol ser cantant i el seu pare, un egocèntric escriptor d’èxit que només mira pels seus interessos. El cercle de relacions que es creen al seu voltant, mogudes també per l’interès i per la voluntat d’aparentar, pel menyspreu, les envejes i les traicions, són la base d’aquest film que vol recordar que sovint les persones s’emmirallen erroniament en les altres i que aquesta imatge, distorsionada, pot ser l’origen de desenganys i profundes ferides.
Però no és la voluntat d’aquest film alliçonar a l’espectador, sinó demostrar que tots cometem errors perquè tots som humans. En aquest film, que també carrega contra la intel·lectualitat francesa amb punyent ironia, Jaoui es revela com una de les realitzadores amb mirada més lúcida i fresca de l’actual cinematografia europea. Al costat del seu company sentimental i artístic, l’actor Jean Pierre Bacri, amb qui també ha escrit l'excel·lent guió, Jaoui ha signat una de les pel·lícules més honestes del 2004.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada