He tingut sort. Avui he tingut la gran sort de conèixer l'alquimista i descobrir la seva obra. De parlar amb ell, de passar unes hores a casa seva i de sentir-lo parlar amb una passió franca i encomanadissa de les seves grans passions, Picasso en primer lloc, i després la poesia, la pintura, l’art, la vida.
Primer admirador, després biògraf i per sempre amic de Pablo Picasso, Josep Palau i Fabre ha donat la vida pel pintor malagueny –"estimava molt Catalunya"- i ara gràcies a Picasso viu també una vellesa envejable: en un pis instal·lat a la mateixa fundació que porta el seu nom i acull la seva col·lecció, rodejat de llibres de poesia i de dibuixos, aquarel·les, ceràmiques, olis de Picasso; amb immillorables vistes panoràmiques del poble on abans va viure el Maragall poeta, i ben aprop del mar ("per mi el mar és molt important").
L'alquimista té 87 anys i cada dia es lleva amb ganes de treballar, ara en l'exposició d'algun artista a reivindicar, ara en la publicació d’un volum inèdit sobre Picasso, ara en l’edició d’una antologia de la seva obra... Avui també es lamenta de no haver estat ell el comprador d’un gravat de l’època blava (venut a Christie's per 885.281 euros, informen els diaris). "Jo vaig tenir sort, vaig comprar els Picassos quan no costaven gaire. Ara són molt cars".
Palau és vell i està malalt però conserva una força vital extraordinària i mil anècdotes que dibuixen la història de bona part del segle XX. "Picasso era un seductor, un punyetero, sabia tocar el punt feble de les dones". "Lorca era molt obert, molt agradable". "Dalí no el vaig voler conèixer, per tot el que va passar durant el franquisme". "Falla, m’hauria agradat conèixer Manuel de Falla". Dau al Set, París, la poesia, el teatre... i torna a Picasso: "sempre deia que si no s'enrecordava d'alguna cosa de la seva vida, li preguntava a en Palau", diu, i somriu.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada