A Swimming Pool, de François Ozon, la piscina ve a representar una gran pantalla en la que es projecten les vivències de les dues protagonistes. Una, interpretada per Charlotte Rampling, és una madura escriptora anglesa de novel·les negres de gran èxit editoral de nom Sarah Morton que atravessa per un moment de crisi creativa i personal. Per això el seu editor, amb qui s'intueix que ha tingut un "assumpte" en el passat, la convida a passar -sola- uns dies a la seva impressionant casa al Luberon, a França. Inicialment resulta per Sarah un excel·lent canvi d'aires i l'escenari paradisíac -la casa és digna de sortir al Côté Déco- li retornen ràpidament les ganes d'escriure.
Fins que apareix Julie (Ludovine Seigner), una filla desconeguda de l'editor que s'ha presentat a la casa sense avisar. Julie, que és jove i guapa, converteix la casa en l'escenari de les seves cites sexuals amb homes diferents cada vegada. I mica en mica es converteix en l'objecte de les fantasies de Sarah Morton, fantasies amb les que l'escriptora decideix escriure una nova novel·la de sexe, passió i assassinats....
Ozon reflexiona en aquesta pel·lícula sobre els procesos de creació i ho fa seguint fidel al seu estil de cinema entre pervès i sofisticat, a mig camí entre la punyeteria de Cabrol i el món elegant i malaltís de David Lynch. El director juga també a desmuntar tòpics, ja que inicialment presenta uns personatges força esteriotipats: l'escriptora anglesa de novel·la negra, d'aspecte andrògin i de caràcter dur; i la franceseta "fàcil" i ordinària, una mica Lolita. Aquests caracters tan oposats, però, s'acabaran interrelacionant en una història de possessions, de desitjos ocults, de passats misteriosos i, finalment, de crim amb dobles i triples lectures.
Una història japonesa
La segona pel·lícula de dissabte a la tarda ha estat una autèntica raresa titulada Japanese Story. Es tracta d'una road-movie australiana protagonitzada per Toni Collette i dirigida per Sue Brooks.La noia de La boda de Muriel canvia aquí d'aspecte i es converteix en una geòloga que es converteix a la força en la guia pels deserts australians d'un home de negocis japonès a qui ella li vol vendre un software de geologia. Perduts enmmig del desert i després de superar una situació de vida o mort, la relació tensa i oposada d'aquests dos personatges s'acaba convertint en una tormentada relació amb final tràgic.
La pel·lícula, que va passar pel Festival de Cannes del 2003, va aconseguir també vuit premis de l'Institut del Cinema Australià (els mateixos que un any van carregar de premis una "tonteria" titulada La española). Japanese Sory, que està força lluny d'aquells títols simpàtics tipus La boda de Muriel o Las aventuras de Priscilla..., és una road movie pels maravellosos paisatges d'austràlia. Pels protagonistes, es tractarà d'un viatge iniciàtic del que dificilment pot haver-hi tornada enrera. Pel japonès, per raons òbvies que entendreu si veieu la pel·lícula, i per la geòloga australiana, aquest viatge també suposarà descobrir parts ocultes de la seva persona. Però tot i les seves bones intencions -un pèl estereotipades-, Japanese Story té un problema de manca de química entre els protagonistes que entorpeix la credibilitat de la seva relació i de la que se n'acaba resentint la pel·lícula.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada