Viatge als orígens

En part gràcies a la recomanació de la Tina i de la mà del director portuguès Manuel de Oliveira, aquest estiu he fet un revelador viatge per la Mediterrània. Als seus origens, a les seves glòries passades, les seves contradiccions presents i al seu futur incert. Amb una inesperada capacitat metafòrica, Oliveira converteix tots els personatges d’Una película hablada en símbols que volen ser interpretats. No resulta fàcil, durant la primera part del film, entendre la relació estranya entre una mare professora d’història que il•lustra la seva filla sobre les grandeses de la Mediterrània a les diferents escales (Pompeia, Atenas, Istambul, Gizah) d’un creuer que surt de Portugal però que no arribarà a la seva destinació final, Bombay. Encara desconcerta més la conversa a quatre llengües entre les tres grans dames europees –Deneuve, Papas i Sandrelli- i un empalagós i poc fiable capità de vaixell nordamericà (John Malkovich). Sense voler avançar més del compte, només deixeu-me demanar una mica de paciència per a una pel•lícula que només pren sentit en el breu i impactant “esclat” final. Oliveira, amb una lucidesa que només es pot adquirir amb anys d’experiència –i ell ja va pels noranta i tants-, ens acaba advertint dels perills de deixar que els americans controlin el món ja que en les seves mans potser se salvaran les velles i ràncies glòries del passat, però es posa en perill una cosa molt més important: el nostre futur.

P.D. Demà jo també començo un viatge als orígens de la civilització, a Egipte concretament, que es preveu menys trascendent que el d'Oliveira però igualment prometedor i interessant. Ens veiem a la tornada.