Llegir entre línies

De vegades, algunes pel·lícules aparentment superficials i de poca qualitat cinematogràfica oculten missatges interessants que es poden llegir entre línies. Aquest cas es dóna amb una gran producció de Hollywood que, si bé pels seus mèrits artístics no mereix ni tan sols ser mencionada, si que crida l’atenció pel rerafons que, potser involuntariament, mostra a l’espectador. Es tracta de la producció catastrofista El dia de mañana, de Roland Emmerich, el mateix director que fa un temps va aconseguir un gran èxit de taquilla amb un film similar, Independence Day.

Resulta força revelador comparar les dues cintes i fixar-se, per exemple, en el tractament de la catàstrofe col·lectiva i de quina manera reaccionen els líders -en aquest cas, el govern dels Estats Units. Si a Independence Day el president nordamericà es presentava a si mateix com “el líder del món lliure” (citant un diàleg literal de la pel·lícula), resulta si més no sorprenent que a El dia de mañana el mateix personatge aparegui retratat com una persona vulnerable, que no aconsegueix sobreviure a la tragèdia. També es molt diferent l’actitut de l’administració americana a Independence Day, on es presenta com la gran salvadora de la humanitat, que la d’El dia de mañana, on no només no és capaç de salvar els seus habitants sino que fins i tot es veu obligada a dependre de l’ajut de nacions veïnes molt menys poderoses (això si, amb el perdó del deute extern previ).

Apunts com aquests deixen constància d’un cert canvi de mentalitat en la fins ara autosuficient societat nordamericana, que després dels atemptats de l’11 de setembre ha pres consciència de la seva propia fragilitat.