dimecres, de novembre 6

Cinema i Empresa: 'El quinto poder': Wikileaks i els límits de la informació

Hollywood sembla tenir un especial interès en portar a la gran pantalla les històries ben recents d’èxits o fenòmens de l’era digital. Després de les pel·lícules sobre la creació de Facebook (La red social) i el fundador d’Apple (Jobs), acaba d’estrenar-se als cinemes una pel·lícula sobre Wikileaks. El quinto poder, dirigida per Bill Condon, ofereix en forma de thriller convencional una visió de la que ha estat, fins al moment, la major filtració mundial de documentació classificada i confidencial. El film és, al mateix temps, un retrat de la personalitat que hi ha al seu darrera, el polèmic Julian Assange.

La pel·lícula relata com Julian Assange, aliat amb l’informàtic Daniel Domscheit-Berg, va construir una estructura d’informació que va posar en escac els governs i institucions amb més poder del món. El guió, de Josh Singer (El ala oeste de la casa blanca), es basa en dos llibres, Inside Wikileaks, escrit per Domscheit-Berg, i Wikileaks y Assange, escrit pels periodistes del The Guardian David Leigh y Luke Harding.



Precisament la tria d’aquests llibres és un dels aspectes que el propi Assange ha criticat a través d’una carta dirigida al protagonista de la pel·lícula, l’actor Benedict Cumberbatch, en la qual li recorda que hi ha “dotzenes de llibres positius sobre Wikileaks, però Dreamworks ha decidit basar el guió en el més tòxic. Tant tòxic que l’exèrcit nordamericà el distribueix entre les seves bases per desanimar el personal militar de contactar amb nosaltres”.

Aquestes paraules d’Assange ja donen una idea de la polèmica al voltant d’aquest film que, a nivell cinematogràfic, respon als paràmetres d’un thriller polític força convencional, però amb un rerefons més que interessant per la imatge que ofereix ja no només del creador de Wikileaks, sinó del paper dels governs i dels mitjans de comunicació en l’actualitat. “Dóna-li a un home una màscara i t’explicarà la veritat”, diu Assange citant Oscar Wilde com a base de la filosofia de Wikileaks. El quinto poder intenta captar l’essència del fenomen Wikileaks i explicar, amb imatges al·legòriques, el funcionament d’aquesta plataforma de difusió d’informació confidencial que va arrencar amb només un servidor i dues persones al seu darrere.

Explicada principalment a través dels ulls de Daniel Berg, el film mostra des del naixement de la web fins la gran filtració del 2010 de dades sobre les operacions dels Estats Units a Irak i Afganistan. El film també recrea els vincles d’Assange amb els principals diaris del món i especialment amb The Guardian, una relació que qüestiona el paper dels mitjans de comunicació tradicionals i apunta a la seva part de responsabilitat en el cas de les filtracions de documents i cables classificats.




Una de les principals crítiques que se li ha fet a la pel·lícula és la manca d’imparcialitat del seu discurs, que intenta desacreditar la figura de Julian Assange i responsabilitzar en part els mitjans de comunicació, mentre que en cap moment es qüestiona cap govern o institució per la informació que es va fer pública a través de Wikileaks. Però tot i l’esbiaixada visió de la història, El quinto poder és un film que convida a reflexionar sobre els límits de la llibertat d’expressió, el paper de la informació i, sobretot, de la revolució que ha suposat Internet a l’hora de definir nous equilibris de poder.