La gastronomia ens ha proporcionat molts bons moments... també a la gran pantalla. El cinema ha sabut aprofitar la metàfora que s’estableix entre la cuina i la vida i són moltes les pel·lícules que juguen amb aquesta idea en el seu argument. ‘Comer, beber amar’, del taiwanès Ang Lee, i’Come, reza, ama’, la pel·lícula amb Júlia Roberts que adapta una popular novel·la de creixement personal són dos exemples d’aquest tipus de cinema que ens recorda que a la vida, com a la cuina, cal saber combinar els ingredients, cuinar-los amb saviesa, paciència i amor, i gaudir-los en bona companyia.
La sensualitat i els sentits que entren en joc a l’hora de gaudir d’un plat també han estat font d’inspiració per al cinema, que és també una altra experiència multisensorial. ‘Como agua para chocolate’, ‘Chocolat’ o ‘Un toque de canela’ són dues mostres exitoses de com el cinema explica històries d’amor i erotisme amb la cuina i la màgia com a ingredients principals.
Els cuiners, que s’han convertit en figures mediàtiques a la vida real, són protagonistes també de moltes històries al cinema. Com la de ‘Deliciosa Martha’, una pel·lícula alemanya que va servir d’inspiració per un remake americà de la mateixa pel·lícula. També la pel·lícula catalana ‘Dieta mediterrània’ té a uns cuiners com a protagonistes d’una història que combina la cuina, la sensualitat i l’amor. I fins i tot ‘Ratatouille’, un gran èxit de l’animació amb un ratolinet que somia en convertir-se en un gran xef de la cuina francesa.
La cuina, no obstant, també mostra una cara oculta quan es converteix en material cinematogràfic. No son poques les pel·lícules que giren al voltant de cuiners assassins i altres “perversions” gastronòmiques. A tall d’exemple: ‘La grande bouffe’, ‘El cocinero, el ladrón, su mujer y su amante’, el musical ‘Sweeney Todd’, ‘Delicatessen’, la brasilera ‘Estómago’ o fins i tot ‘Tomates verdes fritos’, un altre gran clàssic que té els fogons de rerefons.
I per acabar el repàs a les variants del “subgènere” del cinema de cuina, val la pena mencionar els documentals que reflexionen sobre usos i abusos de la indústria de l’alimentació, com per exemple, ‘Fast food nation’ o ‘Supersize me’, que van alertar dels perills del fast-food per a la salut humana.
Article publicat a la revista Valors
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada