Fa uns dies vaig rebre la proposta de la meva amiga Cayetana per participar en la Setmana de la Creativitat que celebra al Trapezidetana, un espai molt suggerent on us podeu perdre entre paraules, creació i idees en moviment. Em va proposar un repte i vaig acceptar immediatament. La Cayetana em va demanar que respongués a aquesta pregunta: És el cinema un dels territoris ideals per conrear la fantasia i la imaginació?
La meva resposta, per descomptat, és un SÍ rotund i en majúscules. No soc capaç de pensar en un camp més ben abonat per a la imaginació que la pantalla d’un cinema. Ja sé que em direu que el mateix es podria pensar dels llibres, la música o la pintura. Però res millor que el cinema, el setè art, per aglutinar tot el millor de totes les altres disciplines artístiques: les paraules, la música, la imatge, la llum, l'espai, el moviment i el silenci. Amb aquests pocs ingredients i gran creativitat es pot fer molta màgia i així ha estat des de 1895, any de la seva invenció pels Germans Lumière. Des dels seus primers passos com a truc de fira fins a les milionàries produccions digitals del segle XXI, el cinema no ha deixat d'exercir com a transmissor de fantàstiques meravelles.
Aquests dies a Barcelona es pot visitar una recomanable exposició sobre Georges Méliès, un dels grans pioners del setè art i el creador, per dir-ho, de la línia imaginativa i fantàstica de la narrativa cinematogràfica. Els Lumière van aplicar el seu invent per documentar petits fets de la realitat quotidiana, gestos de persones i paisatges de ciutats. Méliès va deixar clar que el nou invent dels Lumière no serviria només per captar el moviment del món real, i que a través del petit objectiu havia espai també per convertir els nostres somnis-i algun malson- en realitat. Perquè ens agrada conèixer el món que ens envolta, però encara ens agrada més imaginar altres mons possibles, i el cinema, amb la seva màgia, els ha fet possibles.
En els seus cent i escaig anys d'existència, el cinema s'ha debatut entre el somieig de la fantasia i el compromís amb la realitat. De la mateixa manera que sovint es confronta el cinema comercial associat al glamour de Hollywood amb l'anomenat "cinema d'autor" o "cinema alternatiu". De les tensions entre aquests pols oposats han anat sorgint nous llenguatges, nous gèneres i nous formats amb els quals seguir donant curs a la imaginació, la dels creadors i la de nosaltres, els espectadors, sempre disposats a gaudir d'una bona història. Ja siguin les velles pel·lícules mudes de Charles Chaplin o el deliri digital de Matrix amb el qual el cinema va rebre al segle XXI, la fi sempre és el mateix: encantar amb una història. Per això no crec que es pugui establir un únic i definit territori per a la imaginació i la creativitat en el cinema.
No em queda cap mena de dubte. El cinema és un territori universal, sense nacionalitat i sense fronteres, com ho és el propi terreny de la fantasia i la imaginació. Sens dubte, igual d'importants han estat els gèneres clàssics o les aportacions que des de la mateixa indústria de Hollywood van fer directors com Steven Spielberg o George Lucas a la fi dels setanta, com decisives han estat també les obres sorgides des de la més radical independència (penso per exemple en el cinema d'avantguardes, en l'underground de John Cassavetes), en la frescor dels nous cinemes europeus, o en les mirades pròpies de cinematografies llunyanes, com la japonesa o la iraniana. Igual de creatiu em sembla el ja consolidat cinema de Quentin Tarantino, que beu d'un munt de fonts amb les que ha aconseguit crear el seu propi llenguatge, com l'aposta de nous directors espanyols com Carlos Vermut (us recomano Diamond Flash), que es mou al cinema low-cost, sense pressupost, però ple de grans idees i imaginació. No importa si és cinema fet amb pocs diners, doncs davant d'una pantalla de cinema els espectadors no compten els números, sinó la màgia, aquella capacitat única de fer l'impossible, realitat.
Aquest text és la traducció al català d'un text originàriament escrit en castellà pel blog Trapezidetana, de Cayetana Sanz.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada