Les males crítiques unànimes que ha recollit 'Los amantes pasajeros' contrasta amb les llargues cues i la recaptació que la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar està aconseguint a les sales de cinema. Després d’una sèrie de films de gran densitat dramàtica, sembla que el director manxec hagi volgut sortir per la tangent i trencar aquesta dinàmica amb una comedieta lleugera, frívola i superficial, amb la que sembla retornar als seus orígens i retre’s a sí mateix un auto homenatge. És cert que a Los amantes pasajeros hi ha ressonàncies a l’Almodóvar més esbojarrat dels temps de la movida, i sobretot a la pel·lícula que va marcar l’abans i el després en la seva carrera, ‘Mujeres al borde de un ataque de nervios’. Però ni la pel·lícula té el ritme necessari per fer passable 'Los amantes pasajeros' com a screwball comedy, ni té el valor de transgredir de veritat més enllà d’alguns acudits sobre fel·lacions, ni treu partit de la suposada crítica social que es desprèn de la situació que es planteja a l’avió on té lloc l’acció: una classe turista adormida i una primera classe plena de lladres, espies i corruptes de tota mena, en una orgia que Almodóvar no ha sabut mostrar amb la suficient mala bava. Així doncs, i malgrat que algun acudit i algun número musical pugui tenir la seva gràcia, només queda esperar que un despropòsit com 'Los amantes pasajeros' suposi, en la carrera d’Almodóvar, una patinada passatgera.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada