dimarts, d’abril 17

Comèdia amb valors



Curiosament, el gran èxit del cinema francès d’aquest any no ha sigut la multioscaritzada ‘The artist’, sinó ‘Intocable’, una tragicomèdia sobre l’amistat, la solidaritat i la superació personal que ha connectat, gràcies a una fórmula infalible, amb àmplies i ben diferents sensibilitats a França i més enllà de les seves fronteres. El film, dirigit per Eric Toledano y Olivier Nakache, parteix d’uns fets reals per relatar-nos la relació entre Philippe, un ric aristòcrata tetraplèjic i el seu cuidador, Driss, un immigrant subsaharià amb problemes econòmics. Aquests dos homes són de generacions, de raça i de classe social ben diferents, però malgrat tot aconsegueixen superar tots els tabús i prejudicis i bastir una relació de solidaritat que es convertirà en amistat. És precisament aquests valors sobre l’amistat i solidaritat que es desprenen del film el més interessant i remarcable d’aquest film que intenta mostrar també les dificultats d’adaptació d’un disminuït físic sense complexos. El fet que el jove Driss no tracti Philippe amb pena ni condescendència és també un missatge positiu que aporta la pel·lícula. ‘Intocable’ potser força massa les situacions còmiques i, sobretot, posa massa èmfasi en el personatge de Driss quan el que realment interessa és el lligam d’aquests dos homes marcats per dues circumstàncies. Però tot i això desprèn una vitalitat i energia que supleix les seves mancances a nivell cinematogràfic, els excessius tòpics als quals recorre i alguns acudits massa forçats.

Crítica publicada a Capgròs