Chronicle és una nova i refrescant mostra d’aquest cinema fantàstic d’aire independent, que darrerament aporta grates sorpreses com ‘Monsters’ i que està contribuint a la renovació del gènere. Amb el guionista Max Landis –fill de John Landis- com a nom més destacat, ‘Chronicle’ combina el cinema de superherois amb les pel·lícules independents sobre adolescents amb problemes i aquest subgènere conegut amb el nom de “found footage” o “metratge trobat”, en que la pel·lícula es basa en el muntatge d’imatges i gravacions suposadament “trobades”, siguin reals o falses (com per exemple a ‘Holocausto Caníbal’, ‘El proyecto de la Bruja de Blair’ o ‘Cloverfiel’). Chronicle recull els vídeos enregistrats per un adolescent tímid i antisocial, víctima de maltractaments i del bullying a l’escola, que de sobte es veu dotat d’uns misteriosos superpoders psíquics juntament amb dos companys més. Al principi els tres nois juguen inconscientment amb els seus nous poders però a mesura que els van dominant, aquests poders acaben tenint uns efectes perversos, que en el fons el que fan és revelar el malestar del jove que ha estat víctima del rebuig de la societat. Aquí radica el gran interès de Chronicle, la seva aposta per un discurs propi del cinema realista i de denúncia social, passat pel sedàs del cinema fantàstic i les possibilitats que dóna el cinema digital. En ocasions, la pel·lícula acusa massa dependència de la càmara en mà, de la necessitat de justificar que tot és '"metratge trobat", cosa que fa que algunes situacions resultin inversemblants o forçades. Però malgrat això, el conjunt és prou suggerent com per convertir 'Chronicle' una petita obra de culte.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada